Costos i ingressos

ECO4 U03 MERCATS I EMPRESA

ACTIVITAT 2

COSTOS I INGRESSOS

Aquesta taula indica les despeses principals del negoci de elaboració i venda d’entrepans de tonyina per intolerants a la lactosa d’en Guillem Peraplana Peraplana. Actualment el negoci el porta un treballador, en Ataulfo, i factura al voltant d’un miler d’entrepans setmanals, que es venen a un preu de 3€.

En Guillem Peraplana Peraplana,

famós entrepanaire

1.    A la taula adjunta tens els ingressos i costos actuals del negoci. Calcula com variaria el seu resultat si aconseguís doblar la producció (vigila, perquè alguns costos son fixos i d’altres variables!) Quan ho tinguis, enganxa la taula a un nou post al teu bloc.

	Cost setmanal (1.000 entrepans)	Cost setmanal (2.000 entrepans)	Tipus de cost
Pa	100 €	200€	Variable
Lloguer del local	450 €	450€	Fix
Tonyina	400 €	800€	Variable
Neteja diària	50 €	50€	Fix
Bossetes de paper (1 per entrepà)	50 €	100€	Variable
Salari treballador	800 €	800€	Fix
Electricitat	30 €	30€	Fix
TOTAL DESPESES	1.880 €	2430€
TOTAL INGRESSOS	3.000 €	6000€
BENEFICI	1.120 €	3570€

2.    Quant li costa al Guillem, en promig, produir UN entrepà quan en produeix 1.000? I quan en produeix 2.000?  Al produir-ne 1000 li costarà 3 euros per bocata ja que és la mateixa quantitat i no varia. Al produir-ne 2000 li costarà el mateix ja que només es duplica

3.    Com podríem mesurar la productivitat d’en Ataulfo? Calcula aquesta productivitat per quan produeix 1.000 entrepans i quan produeix 2.000.
1000 entrepans per setmana 

4.    Afegeix al glossari de la U03 els següents termes: cost fix, cost variable, ingressos i benefici empresarial

QUINA TECNOLOGIA FER SERVIR?

ECO4 U03 MERCATS I EMPRESA

ACTIVITAT 1

QUINA TECNOLOGIA FER SERVIR?

En Benet Bofarull fill està jugant al Clash of Grijanders. Està a punt d’aconseguir acabar el joc,  donat que ja ha aconseguit robar el Aguanapeich, conjurar l’Apiticaun i rescatar a la Princesa Caidita de les garres del villà principal, el Conde Mor.

Per finalitzar el joc només li resta construir un nombre suficient dels robots guerrers coneguts com Jarls. Per construir els Jarls cal combinar el treball dels Oompa Loompas amb la potència de les màquines Demachin.

Oompa Loompas

Existeixen diferents formes de combinar aquests dos elements per obtenir Jarls, explicats a la següent taula. Per tal d’obtenir la màxima puntuació, cal estalviar al màxim els recursos disponibles.

	Treball (Oompa Loompas)	Màquines (Demachins)	Robots Guerrers (Jarls)
Tecnologia A	100	5	500
Tecnologia B	90	5	500
Tecnologia C	90	5	600
Tecnologia D	60	10	600

1. Obre una nova entrada al bloc, i contesta les següents preguntes:

1. Entre la tecnologia A i la B, quina creus que serà preferible? Per què?  La A ja que té més treball i per tant es per tant es podrà acabar abans el treball i seguir produint
2. Entre la tecnologia B i la C, quina creus que serà preferible? Per què? LA C ja que té més robots i la productivitat es durà a terme amb més rapidesa
3. Entre la tecnologia C i la D, quina trobes preferible? Per què? La D ja que el treball dels Demachins és molt ràpid i al haver-hi el doble es produirà molt més
4. Al mercat de Grijander pot adquirir-se una Demachin per 50 peces d’or. El lot de 10 Oompa Loompas costa 25 peces d’or. Com afecta això a la teva resposta anterior?                 Aixó em fa canviar d’opinió ja que per molt que tinguis més Demachin i acabis el treball el cost d'aixó serà molt elevat
5. Suposem que ens decidim per la tecnologia D. Calcula la productivitat del treball, i no oblidis especificar les unitats en que es mesura en aquest cas específic.

         Productivitat= Producció/Recursos=  600/60=10 robots/oompa loompas

2. Inicia el glossari de la U03 els següents termes: tecnologia, eficiència tècnica, eficiència econòmica, productivitat

La frontera de possibilitats de producció

ECO4 U02 LA PRODUCCIÓ I EL CREIXEMENT

ACTIVITAT 2

La frontera de possibilitats de producció

Els alumnes de 4t de l'ESO teniu el vostre temps força ocupat. En Bonifaci Bofarull Peraplana, per exemple, ha calculat que, traient hores de classe, trajectes d’anada i tornada, activitats extraescolars, més trajectes, les hores dedicades a la ingesta d’aliments, les hores de son, i algunes altres tasques, pot disposar lliurement de només 24 hores a al llarg de cada setmana.

Aquestes 24 hores pot repartir-les entre les seves dues grans passions: estudiar –el Bonifaci és un GRAN estudiant- o dedicarles al Clash of Grijanders – Land of Gromenauers Edition (en endavant, COGLOGE).

JUE-GA-ZO.

El Bonifaci –ja hem dit que és un gran estudiant, no?- ha calculat que cada quatre hores d’estudi que dediqui a la setmana li suposaran un excel·lent. Tanmateix, té observat que pujar de nivell al COGLOGE li exigeix una inversió de sis hores setmanals.

Redacta un post donant resposta a les següents qüestions:

a)    Quants excel·lents obtindrà si dedica tot el seu temps a estudiar?

   -----24:4=6 excelents

b)    Quants nivells pujarà al COGLOGE si li dediqués tot el seu temps?

     24:6=4 nivells pujarà al Cogloge

c)    Dibuixa la FPP del Bonifaci, amb els excel·lents a l’eix horitzontal i els nivells del COGLOG al vertical.

d)    Assenyala TRES maneres de repartir el temps disponible per assolir resultats eficients.
     La 1a manera del qual repartir el temps sería: 12h d'estudi, en els quals obtindries 3 excel·lents i 12h de joc, que pujaries 2 nivells.
    La 2a manera sería 8h d'estudi en les quals obtindries 2 excelents i 16h de joc on pujaries 2'7 nivells 
      La tercera manera sería 16h d'estudi en les quals obtindries 4 excelents i 8h de joc on pujaries 1,3 nivells.

e)    Quin és pel Bonifaci el cost d’oportunitat d’un excel·lent? I d’un nivell del COGLOGE?      
     El cost d'oportunitat d'un excel·lent és 0,3 nivells al COGLOGE i al d'un nivell renuncies a 0,5 excelents

f)     Imagina que el Bonifaci aprèn a fer esquemes, de manera que ara aconseguir un excel·lent li costa només tres hores. Dibuixa la nova FPP.

g)    Imagina ara que el Bonifaci s’esborra de la extraescolar de Cuina Vietnamita, i disposa de sis hores setmanals addicionals. Dibuixa la FPP resultant.

(Pots fer els dibuixos en paper, fer una foto i pujar-los al bloc)

Els factors de producció

ECO4 U02 PRODUCCIÓ I CREIXEMENT

ACTIVITAT  1

Els factors de producció

En Bonifaci Bofarull Paperin ha muntat un negoci de menjar ràpid. És el llogataire d’un Truck Food, una furgoneta amb la que es desplaça a diferents events (festes majors de petites localitats, fires, exposicions, inauguracions...) i allà serveix a la seva clientela  suculents plats de cols de Brussel·les, una delicatessen.

Com que si fa no fa ha passat ja un any de l’inici de la seva activitat, el Bonifaci ha fet números i, segons sembla, la cosa ha anat així:

• Ha pagat 350 € cada mes al propietari del Food Truck, un rus malcarat i d’aspecte perillós anomenat Dmitri.
• Ha pagat 660 € mensuals al seu ajudant, Sacarino.
• Per tal d’adquirir els plats, gots, coberts i, evidentment, la deliciosa col, va haver de demanar diners a Feliciano, un amic. Aquest li va prestar 10.000 €, que ja ha retornat, juntament amb 1.000 € de més que el Feliciano va exigir per portar a terme l’operació.
• Ha gastat en els materials anteriors 12.000 € al llarg de l’any.
• Els ingressos totals del negoci al llarg de tot l’any han estat 36.780 €. Si sobra alguna cosa, és pel Bonifaci.

1. Redacta al bloc un post amb la foto d’un Truck Food i la resposta a les següents qüestions:

 

1. Fes numeros, ha guanyat diners el Bonifaci? Molts?
2. Indica quins factors de producció reconeixes en el text. Sí, el bonifaci ha guanyat 11660 euros en 1 any, per tant, és una quantitat bastant baixa comparat amb els sous d'altres treballs
3. Calcula quines rendes ha generat aquest negoci per cadascun dels personatges implicats. Assegura’t de designar-les pel seu nom

 Llogers= 350 x 12=4200€    Salaris= 660 x 12=7920€   Interessos= 1000€  Total= 4200+7920+1000+12000= 29420€ són les rendes que el Bonifaci ha pagat

2. Inclou al teu glossari els termes Factor de producció, Terra, Treball, Capital, Renda, Lloguer, Interès i Salari

Sistemes Economics

ECO4 U01 ECONOMIA, LA CIÈNCIA ÚTIL

ACTIVITAT 8

Sistemes econòmics

Els alumnes de 4t de l'ESO de l’escola del costat han decidit anar d'excursió de fi de curs. Es plantegen d’anar a Itàlia i vendre loteria perquè és tradició al seu institut. L’alumnat, però, està dividit, donat que l’escola s’ha dividit en dos grups amb dues opinions força diferents.

Alumnes de 4rt emocionats davant la possibilitat

de visitar Santa Maria La Maggiore

a) Un és partidari de deixar que la direcció del centre decideixi l'itinerari i les activitats a realitzar

b) L’altre defensa que els propis alumnes haurien de decidir l'itinerari i les activitats

En qualsevol cas, i un cop fixades les activitats per recaptar fons (venda de loteria, samarretes, etc.) caldrà decidir com repartir el recaptat , pel que es plantegen també diverses possibilitats:

a) Repartir a parts iguals.

b) Repartir segons l'esforç dedicat a recaptar.

c) Repartir segons el recaptat per cada un.

1. Afegeix al glossari els següents termes: Capitalisme, Lliure mercat, Planificació central, Liberalisme econòmic

2. Redacta un post comentant els avantatges i inconvenients de cadascuna de les opcions, tant en el cas de l’organització dels itineraris i activitats com en el repartiment de la recaptació.

Explica, finalment, com ho organitzaries tu.

Jo crec que la opció correcte no seria que la direcció escollís les activitats i l'itinerari ja que als alumnes els podria no agradar, encara que tampoc veig correcte que ho escolleixin els alumnes ja que poden escollir itineraris, o bé molt cars, o bé sense cap sentit educatiu. El que jo faria, és que des de direcció donessin varies opcions per triar i els alumnes escollissin la que més els agrada

Per la part de la loteria jo crec que no seria just de repartir a parts iguals ja que cada persona ha venut una quantitat diferent i no seria just per els que més ha venut.

La opció de repartir segons l'esforç dedicat a recaptar no estaria malament ja que segons el que hagis fet obtindràs la recompensa, encara que potser t'has esforçat molt per vendre-ho i al final has venut pocs i una altre persona que s'hi ha dedicat poc a vendre-ho els ha venut tots i ha tingut sort, per tant, personalment, no em quedo amb aquesta opció i amb la si que em quedo és amb la de repartir segons el recaptat per cada un ja que ho trobo el més just per el treball i esforç de tots els membres

Economia relativa II

ECO4 U01 ECONOMIA, LA CIÈNCIA ÚTIL

ACTIVITAT 7

L’estudi de l’economia – Economia normativa II

La fixació dels tipus impositius -el percentatge sobre els ingressos que cal lliurar a l’estat- és una qüestió normativa: tothom pot opinar sobre què és més convenient en aquest cas. Fins i tot el Xavier Sala i Martí, ho fa a  goo.gl/ZUOnbY,

1. Mira el vídeo del Xavier Sala, i pren nota dels arguments que fa servir en un sentit i en un altre. Després, enganxa’l al teu bloc en un nou post, i defensa si si o si no, tot fent servir tant arguments del Xavier Sala com propis.

 En el video ens deixa ben clar la diferència entre la equitat i la igualtat ja que la equitat no són els mateixos numeros però sí que, segons el nostres beneficis, estiguem pagant el mateix percentatge rebent els ingressos posibles. Per exemple una persona que cobra 10000€ al més pagarà uns impostos del 20% i una persona que cobra 1000€ al més també pagarà un 20% d'impostos. En aquest cas el ric pagarà més diners, però el mateix percentatge que el pobre, cadascún paga en relació al que cobra. Jo estic a favor de la equitat però no de la igualtat ja que jo crec que una persona de classe mitja/baixa no ha de pagar el mateix que un milionari en impostos, però si el mateix percentatge segons el seu sou

2. Inclou al teu glossari els termes Tipus impositiu, Impost i Recaptació fiscal

Economia normativa

ECO4 U01 ECONOMIA, LA CIÈNCIA ÚTIL

ACTIVITAT 6

L’estudi de l’economia – Economia normativa I

Els alumnes de secundaria solen mostrar un gran sentit de la justícia. “Això és injust!”, es sent a l’aula cada cop que un alumne sent que està sent tractat injustament.

En alguns casos, però, el que és just o no és matèria opinable. Per exemple, la manera més justa d’avaluar als alumnes és...

1. Com fem fins ara: mitjançant els exàmens, proves i treballs, mirem d’esbrinar el grau de comprensió i/o aprenentatge dels diferents items presents al currículum de la matèria. Qui més sap de la matèria, millor nota.

2. També podríem premiar l’esforç. Alumnes que han dedicat hores i hores, que han redactat apunts, subratllat pàgines, realitzat centenars d’esquemes... mereixen la mateixa nota que un alumne que amb estar atent a classe ja en té prou?

3. Podríem mesurar la millora. Els alumnes que més han millorat, independentment del seu grau d’esforç i del nivell inicial i/o final de coneixements, obtindran més nota que els que –encara que assolint els mínims de la matèria- no han estat capaços de millorar.

4. També podríem fer servir l’aprovat general. Desprès de tot, tothom ha de suportar el profe el mateix nombre d’hores, aproximadament...

1. Redacta un post explicant quina és, i per què, la solució més justa en aquest cas.

Jo crec que la injustícia se'ns presenta diariament en les nostres vides. En el cas de l'escola i els alumnes, la injusticia pot estar en diverses situacions com per exemple: examens mal corregits, càstigs sent innocent... però jo crec que aixó no es pot arreglar ja que els professors i cos tècnic de l'escola són humans i tots els humans ens equivoquem, per tant si hi ha un error en qualsevol decisió, jo ho trobo normal.

La solució justa de tot aixó és analitzar bé el que creus que és injust amb varies persones i prendre la decisió de canviar-ho en cas de que el fet, fos injust.

2. Afegeix al teu glossari els termes Justícia, Equitat i Igualitarisme.