divendres, 29 de setembre del 2017

Els incentius

ECO4 U01 ECONOMIA, LA CIÈNCIA ÚTIL
ACTIVITAT 4

La necessitat d’escollir – Els incentius

Fryer y su equipo del EdLabs realizaron experimentos en varias ciudades americanas. En todos ellos había un grupo de colegios (el grupo tratado) en el que los chicos podían recibir una recompensa por hacer o conseguir algo, y otro grupo de colegios (el grupo de control) que no recibía recompensa. Ambos grupos de colegios eran evaluados al final del año y la diferencia entre grupos sirve para medir el efecto del "tratamiento".
En Dallas a los chicos (segundo de primaria) del grupo tratado se les daba 2$ por leer un libro (y se verificaba si lo hacían con un test de comprensión computerizado al acabar de leerlo), con un máximo de hasta 40 libros al año.
En Nueva York se trabajó con chicos de cuarto y séptimo (equivalente pues a nuestro primero de la ESO). Aquí se recompensaba (al grupo tratado) directamente por las notas en 10 tests estandarizados de matemáticas y lengua. Los de cuarto recibían 2.5 dólares por cada punto (sobre un total de 10) en cada examen. Podían ganar, pues, hasta 250 dólares en el curso. Para los de séptimo se doblaban las ganancias.
En Washington los estudiantes recibían puntos (…)  por asistencia y comportamiento y cada colegio escogía otros tres criterios con ayuda de los expertos de Edlabs. En particular, solían estar incluidos el llevar uniforme, hacer la tarea o los trabajos de clase. La recompensa media fue de 320 dólares y la máxima de 1300.
En Chicago los estudiantes eran de noveno (nuestro tercero de la ESO). Aquí se recompensaba (al grupo tratado) por las notas de clase en las cinco asignaturas troncales (matemáticas, lengua, ciencias naturales, ciencias sociales y educación física). Cada estudiantes recibía $50 cada A (sobresaliente), $35 por la B (notable), $20 por la C (bien), y $0 por la D (aprobado). Si un estudiante suspendía un curso, no recibía nada por ninguna asignatura hasta que la aprobase y entonces recuperaba el dinero de las otras. La máxima ganancia era de 2000 dólares al año (la media fue de 695).
A todos los estudiantes de cada ciudad (tratados y de control) se les evaluó al final del año con un test estandarizado igual para todos, pero específico de cada ciudad.

(Antonio Cabrales. ¿Incentivos a la lectura o premios por las notas?: Los experimentos de Roland Fryer, Nada es Gratis, 03-05-2010)




1.    Redacta un post explicant breument els experiments esmentats. Després, arrisca una  opinió sobre el resultat d’aquests experiments. Creus que van permetre assolir l’objectiu de millorar l’educació dels alumnes? Alguns més que d’altres? Per què?
En el text enterior, redacta un escrit sobre diverses escoles de les ciutats més importants dels Estats Units en els que, el centre escolar, recompensava a nivell econòmic, als estudiants que obeïssin les ordres i normes fundamentals de l'escola, obtenció de bons resultats... La motivació per la que els nens ho fan es diu Incentiu
Jo opino que amb un bon incentiu, tothom faría qualsevol cosa, per molt que no ens agradés. 
Si que va millorar la educació encara que a canvi de diners jo crec que no és un bon mètode de que les coses surtin bé, ja que estàn educant als nens amb soborns 
2.    Afegeix al teu glossari els termes Incentiu i Experiment


divendres, 22 de setembre del 2017

Cost d'oportunitat


ECO4 U01 ECONOMIA, LA CIÈNCIA ÚTIL
ACTIVITAT 3

La necessitat d’escollir: el cost d’oportunitat


1.    Donat que fer economia és escollir, fes l’apartat A) o bé l’apartat B), però no tots dos.

A)

La economía es una manera de ver el mundo. Nos recuerda constantemente que nada es gratis. Cada camino que tomamos deja atrás otro sin explorar y eso puede conducirnos a lamentarlo. Pero elegir es bueno. Y yo me alegro de vivir en un mundo donde las cosas tienen un precio. Un mundo sin consecuencias ni costes sería un mundo sin decisiones significativas. Una vida sin responsabilidades no sería una vida de adulto…es la vida de un animal, de un niño o de un robot.

Nada es gratis. Russell Roberts (2001), “El corazón invisible: un romance liberal”.


Copia al teu bloc l’anterior text (pots fer un talla-i-enganxa si vols) i respon les següents qüestions:

·         Per què l’economia és, segons el text, una manera de veure el món?
n     Perquè com bé diu el text has d'escollir entre varies opcions i segons l'opció que triïs et passaran certes circumstancies
·         Què vol dir l’autor amb “Nada es gratis”? Sortir al carrer encara és gratis, oi?
       El que l'autor vol dir és que diàriament hem d'escollir entre diverses coses i que depen del que escolleixis et pot sortir car.
      Per exemple: En un partit de futbol estàs encarant a un rival i tens dos opcions, regatejar-lo per la dreta o per l'esquerra, i tu decideixes anar per l'esquerra, potser et pot sortir car ja que el defensor et prendrà la pilota
·         Quina relació creus que existeix entre l’escassetat i el preu de les coses?
 La relació que ja és que una cosa influeix a l'altre ja que si ja escassetat i tu tens aquell producte escàs, el preu d'aquest pujarà ja que serà més exclusiu. En canvi si no hi ha escassetat i molta gent té aquell producte hauràs de baixar el preu perquè et comprin a tu i no al del costat


B)

L’Obduli Bofarull ha pres la decisió de penjar els seus estudis a 4t de la ESO. Redacta un e-mail d’unes vint línies on, tot fent servir els conceptes exposats a classe (especialment el de cost d’oportunitat), provis de fer-lo canviar d’opinió i puja’l al teu bloc en forma de post. 


2.    Defineix i afegeix al teu glossari els següents conceptes: cost d’oportunitat, cost irrecuperable, anàlisi marginal.


Adam Smith

ECO4 U01 ECONOMIA, LA CIÈNCIA ÚTIL
ACTIVITAT 2

Què és l’economia – Recursos i necessitats II

La paradoxa del valor (o paradoxa del diamant i l'aigua) és una paradoxa dins de l'economia clàssica sobre el valor econòmic que expressa que, encara que l'aigua és més útil que els diamants, aquests tenen un preu més alt en el mercat. 

Adam Smith, al 1776 esmenta la paradoxa en La riquesa de les nacions. d'aquesta manera:

"Res és més útil que l'aigua, però aquesta no comprarà res, res de valor pot ser intercanviat per ella. Un diamant, per contra, té escàs valor d'ús, però una gran quantitat d'altres béns poden ser freqüentment intercanviats per aquest."


1.    Què penses que fa que els diamants siguin més valuosos que l’aigua? Redacta un post amb la teva resposta.
El que jo penso és que el diamant té un valor més elevat ja que és un mineral molt difícil de trobar, per tant té un valor molt alt, en canvi l’aigua hi ha molta ja que la pròpia naturalesa en produeix i en tenim molta a la majoria de països del món

2.    Inclou l’Adam Smith al teu glossari; unes quantes línies explicant quan va viure, què va fer i per què el considerem tan important com per fer servir la seva cara als bitllets de vint lliures:



dimarts, 19 de setembre del 2017

LA CIÈNCIA UTIL

ECO4 U01 ECONOMIA, LA CIÈNCIA ÚTIL
ACTIVITAT 1

Què és l’economia – Recursos i necessitats I


1.    “L’home feliç no és el que té moltes coses, sinó el que té poques necessitats” és una cita que s’atribueix a Epicur, un filòsof grec dels segles IV-III aC.

Copia aquesta afirmació a un nou post, i afegeix el teu comentari sobre aquesta afirmació
El que Epicur vol dir es que la gent valora més petits detalls emocinals com l'amor, la família... que les coses materials, que per molts diners i objectes que tinguis no podràs tapar el dolor.
2.    Visita http://www.unitedexplanations.org/2013/07/30/somos-lo-que-comemos-la-dieta-alimentaria-alrededor-del-mundo/. Veuràs, cap al final de la pàgina, vint famílies de diversos països del món, fotografiades amb el que és la seva compra setmanal. Observaràs que existeixen grans diferències. Diries que les diferències en consum entre aquestes famílies es tradueixen en diferències de benestar i/o felicitat? Redacta la teva opinió argumentada al respecte i afegeix-la al post anterior.



Jo crec com diu el refrany “el dinero no da la felicidad” que les famílies estàn al mateix nivell de felicitat i de ben estar ja que si tens menys recursos, ho valores tot més, per molt que tinguis un nivell de vida baix i visquis en molt males condicions.
En canvi jo crec que les famílies que més menjar tenen sobre la taula tenen el mateix o inferior nivell de felicitat ja que això per ells ho tenen cada día i no ho valoren tant

3.    Afegeix al teu glossari les següents definicions: necessitats, béns, economia, escassetat econòmica

Necessitats= desig d’obtenir quelcom que ens manca
Bens= Alló que satisfà les necessitats
Economía= Ciència que s’ocupa de la manera com les persones administrem els recursos escassos
Escassetat econòmica=  sensació de carència de recursos en relació a les necessitats de les persones