Els deutes III

ECO4 U06 SALUT FINANCERA

ACTIVITAT 6

Els deutes (III): crèdits ràpids

Els crèdits ràpids son crèdits per imports baixos i amb períodes de devolució curts. Al llibre de text parla de que son poc recomanables, donada la seva TAE “prohibitiva”. Farem una gira per alguns dels llocs que ofereixen aquesta mena de crèdits.

Aquests no son de broma, nois

Totes aquestes pàgines disposen de “simuladors” que informen de les condicions però, sobre tot, del cost que suposen els seus serveis pels clients. Examina les seves ofertes i omple la graella:

	Cashper	Cofidis (Crédito directo)	Fleximoney	Vivus	Kredito24	OKMoney (Nuevo cliente)
Quantitat mínima per demanar	50	400	100	50	75	100
Quantitat màxima per demanar	750	4000	1000	300	750	400
Període mínim devolució	1 dia	13mesos	61dies	7dies	7dies	14dies
Període màxim devolució	90dies	41mesos	90dies	30dies	30dies	30dies
Indica la TAE?	No	Si	Si	No	No	Si

A continuació, imagina que et calen:

1. 500 euros, que tens intenció de tornar en un mes,  Per aquest tipus de préstec la pàgina recomanable seria Cashper ja que accepta la quantitat que demanes i accepta el temps en que ho vols tornar . El cost seria de 13€ al dia durant un més
2. 3.000 euros, que tens intenció de tornar en un mínim de 3 mesos Per aquest tipus de préstec la pàgina recomanada seria Cofifis ja que és la única que accepta la quantitat elevada de diners i és pot retornar en un ampli període de mesos. El cost seria de 230€ al més durant 13 mesos.

Indica quines pàgines et farien el servei, i quin seria el cost en cadascun dels casos.

Fes un post al bloc amb les teves troballes.

Els deutes II

ECO4 U06 SALUT FINANCERA

ACTIVITAT 5

Els deutes (II): la T.A.E.

La T.A.E., Taxa Anual Equivalent, és una eina que ens permet comparar el cost de diferents productes financers de passiu, combinant en un únic percentatge el tipus d’interès nominal, més les despeses o comissions implicades en l’operació. Això és molt important, perquè un tipus nominal interessant pot transformar-se en una TAE molt elevada, si les despeses i les comissions son importants.

A l’esquerra, un tipus nominal.

A la dreta, el mateix tipus nominal

després d’aplicar les despeses i comissions de l’operació

Per veure com les comissions i despeses poden modificar el cost d’endeutar-se, vés a aquest calculador de TAE i esbrina quina TAE correspon a cadascuna de les següents operacions:

1. Un préstec de 25.000 € a tres anys, pel qual ens cobraran un interès nominal anual del 4%, sense comissions.
2. Un préstec de 25.000 € a tres anys, pel qual ens cobraran un interès nominal anual del 4% i unes despeses de 50 €
3. Un préstec de 25.000 € a tres anys també, amb els mateixos interessos i però amb el triple de despeses que l’anterior: 150 €
4. Un préstec de 25.000 € a tres anys, amb idèntiques interessos i despeses que l’anterior però amb una comissió addicional del 0,5%

	Despeses	Comissions	TAE  (%)
Préstec 1	0€	0%	4,07%
Préstec 2	50€	0%	4,21%
Préstec 3	150€	0%	4,49%
Prèstec 4	150€	0,5%	4,73%

Obre un nou post al bloc, enganxa la taula anterior  amb les respostes i contesta les següents qüestions, amb l’ajut del llibre de text (p. 104):

1. Què és un “descobert en compte bancari”? I un “crèdit ràpid”? Per què no son deutes gaire recomanables? Un descobert en compte bancari és una comissió que cobra el banc a una empresa pel fet de quedar-se sense diners en el compte bancari. No és gaire recomenable ja que a part de que no tens diners, tindràs el deute de pagar aquesta comissió Un crèdit ràpid és tipus de crèdit concedit per empreses no financeres de crèdit, en un temps breu i un limit de devolució molt breu. No és recomenable ja que els interessos són molt elevats
2. Quin nivell d’endeutament és recomanable, segons el llibre de text? Hi estàs d’acord? Segons el llibre de text el nivell recomenable és entre el 15% i el 20%. Jo crec que sería millor entre el 10 i el 15% ja que té un pes menor

Els deutes

ECO4 U06 SALUT FINANCERA

ACTIVITAT 4

Els deutes (I)

Moltes famílies viuen la seva hipoteca amb angoixa. En molts casos, l’hipoteca serà l’operació financera més important a la que s’enfrontaran durant la seva vida. El contracte hipotecari es converteix, en moltes ocasions, en una càrrega feixuga, amb les famílies amb la sensació que treballen pels bancs...

El banc que t’ha prestat per l’hipoteca

(dramatització)

Cal, per tant, examinar amb cura on ens fiquem quan signem una hipoteca. Existeixen molts simuladors d’operacions financeres, que ens permeten fer-nos una idea general de les quantitats involucrades, com per aquest simulador de quotes de préstecs hipotecaris del diari econòmic Cinco Días. Fes-lo servir per examinar el cost d’alguns préstecs hipotecaris diversos, d’acord al que s’indica a la taula següent:

Pren nota, en cada cas, de quina resulta la quota mensual i quin serà el cost total (devolució del préstec + interessos) de l’operació.

	Quantitat (€)	TAE	Durada	Quota mensual	Cost total hipoteca
Préstec 1	150.000	3%	20 anys	829€	198.927€
Préstec 2	150.000	3%	25 anys	708€	212.450€
Préstec 3	150.000	5%	25 anys	867€	260.161€
Préstec 4	150.000	5%	30 anys	795€	286.229€
Préstec 5	200.000	5%	15 anys	1.570€	282.607€
Prèstec 6	200.000	8%	15 anys	1.879€	338.257€

1. Obre un nou post al bloc, enganxa la taula anterior i contesta les següents qüestions:

1. Com canvia la quota a mesura que augmenta la durada del préstec? Com més llarga sigui la durada menys diners hauràs de pagar cada més ja que tindràs més dies per poder pagar-ho
2. Com canvia el cost total de la hipoteca a mesura que augmenta la durada del préstec? El cost augmenta ja que quan més anys, més cops hauràs de pagar la TAE i per tant el preu augmentarà
3. Saps què vol dir que una hipoteca és a tipus variable? Vol dir que no sempre pagaràs el mateix, sinó que cada més o any pagaràs un preu diferent a l'anterior
4. Busca informació sobre el problema de les clàusules-terra a les hipoteques. Explica breument en què consisteix aquest problema.   
   el Tribunal Suprem va considerar que els CLÀUSULES Sòl eren abusives per su manca de transparència, és a dir, perque s'imposaven a les hipoteques sense explicar-les prou ALS clients. Aixó provocava que Quan a els tipo baixaven a partir de cert nivell (ara estan en mínimis Històrics), la hipoteca és convertia en una hipoteca de tipo fix i el client no és beneficiava del context favorable.
5.  

2. Afegeix al glossari de la U06 els següents termes: hipoteca, deute, interès, TAE, comissions bancàries

Les inversions III

´25``ECO4 U06 SALUT FINANCERA

ACTIVITAT 3

Les inversions (III)

El conjunt dels productes financers en que col·loquem els nostres estalvis rep el nom de “cartera” d’inversions.

(Si pares bé l’oïda, es pot sentir el “cri-cri... cri-cri...”)

Farem, però com si tinguéssim diners suficients com per tenir-ne una d’aquestes. Ajusta’t el nus de la corbata, posa’t bé el Rolex i atén: el rendiment d’aquest últim any de la teva cartera d’inversions, correctament diversificada, és el següent:

Per calcular la rendibilitat d’una inversió qualsevol, cal seguir les següents passes:

1. Suma els interessos i/o dividends al valor actual de la inversió (o a l’import de la venda, si has desinvertit)
2. Divideix aquesta quantitat de diners entre la inversió inicial
3. Multiplica per 100
4. Resta 100
5. Ja ho tens! El resultat és la rendibilitat obtinguda, en percentatge! Fàcil, oi?

1. Obre un nou post al bloc. Calcula el rendiment obtingut

1. en cadascuna de les inversions, separadament
2. en les inversions de renda variable
3. en les inversions de renda fixa
4. en el total de les inversions realitzades

 

2. Afegeix al glossari de la U06 els següents termes: diversificació, ràting, solvència

Les inversions II (per fer)

ECO4 U06 SALUT FINANCERA

ACTIVITAT 2

Les inversions (II)

Ha trigat un temps, però finalment, ho has aconseguit! La teva primera feina! Avui és el teu primer dia com assessor financer a Bofarull, Bofarull i Bofarull Inversions. La teva feina és aconsellar els clients sobre què fer amb els seus diners. Després de conversar informalment amb ells, obtens la següent informació...

Queda dit que has trigat un temps.

CLIENT 1: Srs. Gromenauer. Han rebut una herència de 35.000 €, que han pensat estalviar per d’aquí a uns 10 anys, quan els nens vagin a la universitat. Tenen ingressos regulars i disposen d’altres estalvis que els permeten gaudir de certa tranquil·litat econòmica.

CLIENT 2: Sra Jander. La sra. Jander, jubilada de no fa gaire, ha reunit 80.000 €, fruit de tota una vida d’esforços. Li ha quedat una pensió de jubilació relativament petita. Aspira a no passar problemes durant aquesta nova etapa vital  

CLIENT 3: Sr. Piticaun. El Sr. Piticaun disposa de 25.000 €. La seva voluntat és “posar-los a treballar”, és a dir, treure un rendiment. No l’importa assumir riscos, diu, però vol assegurar-se que podrà recuperar els diners ràpidament en cas necessari.

CLIENT 4. Sr. Apeich. Un noi de 4rt de la ESO. Disposa de 300.000 €, fruit d’un afortunat bitllet de loteria. No té ni idea de què fer amb els diners.

1. Obre un nou post al bloc. Analitza les necessitats de cada client en quant a Rendibilitat, Seguretat i Liquiditat.
   Client 1: El que aquest client necessita és seguretat per guardar aquests diners que vol estalviar

    Client 2:

2. Quina creus que seria una bona inversió per cadascun dels clients abans esmentats?

3. Afegeix al glossari de la U06 els següents termes: Renda fixa, renda variables, lletres, bons, obligacions.