Oferta i demanda

ECO4 U03 MERCATS I EMPRESA

ACTIVITAT 3

OFERTA I DEMANDA

Un cop consultats els compradors i venedors d’Apiticauns del mercat de Santa Gudula, hem obtingut la següent informació sobre les quantitats que estarien disposats a comprar i vendre, respectivament, depenent del preu que marqui el mercat.

Apiticaun de doble nopuedorl

Hem resumit la informació obtinguda en aquesta taula:

Preu dels apiticauns(€)	Quantitat demanada (per setmana)	Quantitat oferida (per setmana)
10	1.000	300
20	850	350
30	700	400
40	600	450
50	500	500
60	400	600
70	350	700
80	300	850
90	250	1000

1. Obre una nova entrada al bloc

1. Fes servir la eina Retallar de Windows, i enganxa un jpg de la taula anterior.
   
2. Dibuixa les corbes d’oferta i demanda d’aquest mercat, per separat, i enganxa-les també al post. Podries fer servir un gràfic d’Excel! (Recorda: els preus, a l’eix vertical, les quantitats, a l’horitzontal)
   

   
3. Què creus que passarà en aquest mercat si el preu es situa en 30? El que crec que passarà és que hi haurà molta demanda i al haver-hi més demanda disminuirà la quantitat oferida
4. Què creus que passarà si el preu es situa en 70? El que crec que passarà és que la demanda serà molt baixa ja que pòca gent ho comprarà i la quantitat oferida serà alta

2. Afegeix al glossari de la U03 els següents termes: oferta,  demanda

Costos i ingressos

ECO4 U03 MERCATS I EMPRESA

ACTIVITAT 2

COSTOS I INGRESSOS

Aquesta taula indica les despeses principals del negoci de elaboració i venda d’entrepans de tonyina per intolerants a la lactosa d’en Guillem Peraplana Peraplana. Actualment el negoci el porta un treballador, en Ataulfo, i factura al voltant d’un miler d’entrepans setmanals, que es venen a un preu de 3€.

En Guillem Peraplana Peraplana,

famós entrepanaire

1.    A la taula adjunta tens els ingressos i costos actuals del negoci. Calcula com variaria el seu resultat si aconseguís doblar la producció (vigila, perquè alguns costos son fixos i d’altres variables!) Quan ho tinguis, enganxa la taula a un nou post al teu bloc.

	Cost setmanal (1.000 entrepans)	Cost setmanal (2.000 entrepans)	Tipus de cost
Pa	100 €	200€	Variable
Lloguer del local	450 €	450€	Fix
Tonyina	400 €	800€	Variable
Neteja diària	50 €	50€	Fix
Bossetes de paper (1 per entrepà)	50 €	100€	Variable
Salari treballador	800 €	800€	Fix
Electricitat	30 €	30€	Fix
TOTAL DESPESES	1.880 €	2430€
TOTAL INGRESSOS	3.000 €	6000€
BENEFICI	1.120 €	3570€

2.    Quant li costa al Guillem, en promig, produir UN entrepà quan en produeix 1.000? I quan en produeix 2.000?  Al produir-ne 1000 li costarà 3 euros per bocata ja que és la mateixa quantitat i no varia. Al produir-ne 2000 li costarà el mateix ja que només es duplica

3.    Com podríem mesurar la productivitat d’en Ataulfo? Calcula aquesta productivitat per quan produeix 1.000 entrepans i quan produeix 2.000.
1000 entrepans per setmana 

4.    Afegeix al glossari de la U03 els següents termes: cost fix, cost variable, ingressos i benefici empresarial

QUINA TECNOLOGIA FER SERVIR?

ECO4 U03 MERCATS I EMPRESA

ACTIVITAT 1

QUINA TECNOLOGIA FER SERVIR?

En Benet Bofarull fill està jugant al Clash of Grijanders. Està a punt d’aconseguir acabar el joc,  donat que ja ha aconseguit robar el Aguanapeich, conjurar l’Apiticaun i rescatar a la Princesa Caidita de les garres del villà principal, el Conde Mor.

Per finalitzar el joc només li resta construir un nombre suficient dels robots guerrers coneguts com Jarls. Per construir els Jarls cal combinar el treball dels Oompa Loompas amb la potència de les màquines Demachin.

Oompa Loompas

Existeixen diferents formes de combinar aquests dos elements per obtenir Jarls, explicats a la següent taula. Per tal d’obtenir la màxima puntuació, cal estalviar al màxim els recursos disponibles.

	Treball (Oompa Loompas)	Màquines (Demachins)	Robots Guerrers (Jarls)
Tecnologia A	100	5	500
Tecnologia B	90	5	500
Tecnologia C	90	5	600
Tecnologia D	60	10	600

1. Obre una nova entrada al bloc, i contesta les següents preguntes:

1. Entre la tecnologia A i la B, quina creus que serà preferible? Per què?  La A ja que té més treball i per tant es per tant es podrà acabar abans el treball i seguir produint
2. Entre la tecnologia B i la C, quina creus que serà preferible? Per què? LA C ja que té més robots i la productivitat es durà a terme amb més rapidesa
3. Entre la tecnologia C i la D, quina trobes preferible? Per què? La D ja que el treball dels Demachins és molt ràpid i al haver-hi el doble es produirà molt més
4. Al mercat de Grijander pot adquirir-se una Demachin per 50 peces d’or. El lot de 10 Oompa Loompas costa 25 peces d’or. Com afecta això a la teva resposta anterior?                 Aixó em fa canviar d’opinió ja que per molt que tinguis més Demachin i acabis el treball el cost d'aixó serà molt elevat
5. Suposem que ens decidim per la tecnologia D. Calcula la productivitat del treball, i no oblidis especificar les unitats en que es mesura en aquest cas específic.

         Productivitat= Producció/Recursos=  600/60=10 robots/oompa loompas

2. Inicia el glossari de la U03 els següents termes: tecnologia, eficiència tècnica, eficiència econòmica, productivitat

La frontera de possibilitats de producció

ECO4 U02 LA PRODUCCIÓ I EL CREIXEMENT

ACTIVITAT 2

La frontera de possibilitats de producció

Els alumnes de 4t de l'ESO teniu el vostre temps força ocupat. En Bonifaci Bofarull Peraplana, per exemple, ha calculat que, traient hores de classe, trajectes d’anada i tornada, activitats extraescolars, més trajectes, les hores dedicades a la ingesta d’aliments, les hores de son, i algunes altres tasques, pot disposar lliurement de només 24 hores a al llarg de cada setmana.

Aquestes 24 hores pot repartir-les entre les seves dues grans passions: estudiar –el Bonifaci és un GRAN estudiant- o dedicarles al Clash of Grijanders – Land of Gromenauers Edition (en endavant, COGLOGE).

JUE-GA-ZO.

El Bonifaci –ja hem dit que és un gran estudiant, no?- ha calculat que cada quatre hores d’estudi que dediqui a la setmana li suposaran un excel·lent. Tanmateix, té observat que pujar de nivell al COGLOGE li exigeix una inversió de sis hores setmanals.

Redacta un post donant resposta a les següents qüestions:

a)    Quants excel·lents obtindrà si dedica tot el seu temps a estudiar?

   -----24:4=6 excelents

b)    Quants nivells pujarà al COGLOGE si li dediqués tot el seu temps?

     24:6=4 nivells pujarà al Cogloge

c)    Dibuixa la FPP del Bonifaci, amb els excel·lents a l’eix horitzontal i els nivells del COGLOG al vertical.

d)    Assenyala TRES maneres de repartir el temps disponible per assolir resultats eficients.
     La 1a manera del qual repartir el temps sería: 12h d'estudi, en els quals obtindries 3 excel·lents i 12h de joc, que pujaries 2 nivells.
    La 2a manera sería 8h d'estudi en les quals obtindries 2 excelents i 16h de joc on pujaries 2'7 nivells 
      La tercera manera sería 16h d'estudi en les quals obtindries 4 excelents i 8h de joc on pujaries 1,3 nivells.

e)    Quin és pel Bonifaci el cost d’oportunitat d’un excel·lent? I d’un nivell del COGLOGE?      
     El cost d'oportunitat d'un excel·lent és 0,3 nivells al COGLOGE i al d'un nivell renuncies a 0,5 excelents

f)     Imagina que el Bonifaci aprèn a fer esquemes, de manera que ara aconseguir un excel·lent li costa només tres hores. Dibuixa la nova FPP.

g)    Imagina ara que el Bonifaci s’esborra de la extraescolar de Cuina Vietnamita, i disposa de sis hores setmanals addicionals. Dibuixa la FPP resultant.

(Pots fer els dibuixos en paper, fer una foto i pujar-los al bloc)

Els factors de producció

ECO4 U02 PRODUCCIÓ I CREIXEMENT

ACTIVITAT  1

Els factors de producció

En Bonifaci Bofarull Paperin ha muntat un negoci de menjar ràpid. És el llogataire d’un Truck Food, una furgoneta amb la que es desplaça a diferents events (festes majors de petites localitats, fires, exposicions, inauguracions...) i allà serveix a la seva clientela  suculents plats de cols de Brussel·les, una delicatessen.

Com que si fa no fa ha passat ja un any de l’inici de la seva activitat, el Bonifaci ha fet números i, segons sembla, la cosa ha anat així:

• Ha pagat 350 € cada mes al propietari del Food Truck, un rus malcarat i d’aspecte perillós anomenat Dmitri.
• Ha pagat 660 € mensuals al seu ajudant, Sacarino.
• Per tal d’adquirir els plats, gots, coberts i, evidentment, la deliciosa col, va haver de demanar diners a Feliciano, un amic. Aquest li va prestar 10.000 €, que ja ha retornat, juntament amb 1.000 € de més que el Feliciano va exigir per portar a terme l’operació.
• Ha gastat en els materials anteriors 12.000 € al llarg de l’any.
• Els ingressos totals del negoci al llarg de tot l’any han estat 36.780 €. Si sobra alguna cosa, és pel Bonifaci.

1. Redacta al bloc un post amb la foto d’un Truck Food i la resposta a les següents qüestions:

 

1. Fes numeros, ha guanyat diners el Bonifaci? Molts?
2. Indica quins factors de producció reconeixes en el text. Sí, el bonifaci ha guanyat 11660 euros en 1 any, per tant, és una quantitat bastant baixa comparat amb els sous d'altres treballs
3. Calcula quines rendes ha generat aquest negoci per cadascun dels personatges implicats. Assegura’t de designar-les pel seu nom

 Llogers= 350 x 12=4200€    Salaris= 660 x 12=7920€   Interessos= 1000€  Total= 4200+7920+1000+12000= 29420€ són les rendes que el Bonifaci ha pagat

2. Inclou al teu glossari els termes Factor de producció, Terra, Treball, Capital, Renda, Lloguer, Interès i Salari